Estratègia per arribar al Net Zero: Reptes i solucions per a empreses
Objectiu: arribar al Net Zero per mitigar el canvi climàtic
La necessitat d’abordar el canvi climàtic és més urgent que mai. El terme Net Zero es refereix al balanç net d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), on les emissions produïdes es compensen amb la retirada de GEH de l’atmosfera, resultant en un impacte net zero en el clima. Arribar al Net Zero, o la neutralitat en carboni, s’ha convertit en un objectiu crucial per a empreses de tots els sectors.
No obstant això, aquest objectiu tan ambiciós no és fàcil d’aconseguir. Requereix un enfocament que inclogui:
- Diagnòstic: una avaluació precisa del punt de partida
- Estratègia: el disseny d'una estratègia robusta
- Acció: la implementació efectiva d'accions correctives.
1. Diagnòstic: Avaluació del punt de partida
El primer pas en el camí cap al Net Zero és comprendre on es troba l’empresa en termes del seu impacte d’emissions de carboni, mitjançant un estudi quantitatiu que permet determinar la petjada de carboni corresponent:
- En què consisteix?
La petjada de carboni, calcula la quantitat d’emissions que una entitat (sigui servei, persona, empresa o producte) allibera en forma de gasos d’efecte hivernacle (GEH) durant el seu cicle de vida. Aquestes emissions es calculen en tones de diòxid de carboni equivalents i convertint-ne els 6 tipus de gasos considerats en el Protocol de Kioto (CO2, CH4, N2O, PFCs, HFCs i SF6).
Les emissions que es tenen en compte alhora de quantificar, són tant les directes o indirectes. Es poden distingir tres abastos de quantificació:
Abast 1: Emissions de les pròpies operacions, derivades de la combustió de combustibles fòssils (vehicles, motors, calefacció, procés industrial, etc.).
Abast 2: Emissions indirectes associades a la generació d’electricitat, calor o vapors consumits.
Abast 3: Emissions indirectes de combustió que no formen part del control de l’empresa, es a dir, es produeixen aigües amunt o aigües avall del procés de producció. Per exemple, les emissions que generen els seus proveïdors o les que es generen mitjançant la distribució del producte.
- Procediment del càlcul de la petjada de carboni ISO 14064
El mètode més utilitzat per al càlcul de la petjada de carboni corporativa està basat en la norma internacional estàndard ISO 14064 que consta de tres parts:
- ISO 14064-1: On es defineixen els requisits que han de complir els inventaris de GEI i la comunicació d’informes d’emissions.
- ISO 14064-2: Especificació amb orientació, a nivell de projecte, per a la quantificació, el seguiment i l’informe de la reducció d’emissions o l’augment de les remocions de GEI. Es refereix a projectes específics de reducció de GEI.
- ISO 14064-3: Especificació amb orientació per a la validació i verificació de declaracions sobre gasos d’efecte hivernacle. Descriu els requisits per a la verificació dels inventaris de GEI.
La metodologia d’implantació del càlcul de petjada de carboni seguint la ISO 14064 es defineix com:
Definir límits (organització, operatius, exclusions)
Seleccionar l’any d’estudi
Identificar les emissions (directes/indirectes)
Quantificar-les (escollir eina de càlcul)
Realitzar informe d’emissions
– Quina són els principals reptes del càlcul de la petjada de carboni?
El principal obstacle amb el que es troben les empreses per calcular la petjada de carboni és el càlcul d’abast tres, ja que engloben emissions de la cadena de valor, fora del seu control. Així doncs, l’externalització de processos amb poca transparència i la falta d’informació detallada és el repte principal en aquest àmbit, tot i haver-hi d’altres com:
- Identificació de totes les fonts d’emissions.
- El mesurament precís d’emissions directes requereix tecnologia adequada i la capacitat de mantenir registres detallats.
- Les operacions i els equips poden canviar amb el temps i les dades d’emissions han de mantenir-se actualitzades
- Dependència dels proveïdors d’energia per calcular les emissions d’abast 2. La qualitat i la precisió d’aquestes dades poden variar.
- Els factors d’emissió associats amb l’energia comprada poden variar segons la font d’energia, la regió i el mix energètic. S’ha de tenir en compte per calcular les emissions amb precisió i poder d’adaptar-se als canvis.
- Falta d’informació detallada dels proveïdors sobre les seves emissions. Complica la recopilació de dades fiables per part de les empreses que volen calcular el seu abast 3.
Degut a aquests reptes, moltes empreses que voler fer aquest càlcul necessiten suport extern per entendre el concepte i fer un correcte càlcul. Així doncs, des d’Envolta t’ajudem a fer front a aquests reptes, per poder obtenir un càlcul acurat de la petjada de carboni i implementar mesures per apropar-se a les emissions Net Zero, seguint els estàndards detallats a la ISO14064 per a la mesura de la petjada de carboni.
2. Estratègia: descarbonització per la mitigació del canvi climàtic
Un cop l’empresa entén la seva situació actual, el següent pas és desenvolupar una estratègia de sostenibilitat integral que inclogui tots les operacions de l’empresa i que estigui integrada en el seu model de negoci. On el punt clau és la identificació d’àrees d’impacte, analitzant quines activitats i processos contribueixen més a les emissions i on hi ha oportunitats de reducció.
- Els components clau que s’han de tenir en compte són:
Implementar tecnologies pràctiques netes i operatives.
Optimitzar l’ús d’energia, aigua i materials per reduir el malbaratament i la contaminació
Adoptar fonts renovables, i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
- Pla d'acció detallat de camí cap al Net Zero:
L’estratègia ha de traduir-se en un pla d’acció detallat que especifiqui les responsabilitats, terminis i recursos necessaris per implementar les iniciatives sostenibles. Aquest pla ha de ser dinàmic i adaptable a mesura que l’empresa avança en el seu camí cap al Net Zero.
- Quina són els principals reptes de la implementació del pla de sostenibilitat?
Reptes
Solucions
Costos Inicials Elevats: Les inversions inicials en tecnologies i processos sostenibles poden ser significatives.
Accés a Finançament Sostenible: Aprofitar incentius i oportunitats de finançament per a projectes sostenibles.
Adaptació Cultural: Canviar la cultura corporativa per alinear-se amb els objectius de sostenibilitat pot ser difícil.
Assessorament i Consultoria Especialitzada: Comptar amb experts en sostenibilitat que puguin guiar el procés i assegurar el compliment de la regulació.
Compliment de Regulació: Les regulacions poden ser complexes i estar en constant evolució.
Innovació Tecnològica: Adoptar tecnologies avançades que millorin l’eficiència i redueixin les emissions.
Mesurament d’Impactes: Avaluar i monitorar amb precisió els impactes ambientals i socials pot ser un repte.
Foment d’una Cultura Sostenible: Promoure activament una cultura que valori i doni suport a la sostenibilitat en tots els nivells de l’organització.
3. Accions per a aconseguir el Net Zero
Amb l’estratègia i el pla d’acció en marxa, és hora de portar les idees a la pràctica desplegant recursos, capacitant el personal i començant l’execució de projectes específics per reduir les emissions.
- Projectes de Reducció d’Emissions: Implementar iniciatives que redueixin directament les emissions, com l’optimització de processos industrials, la millora de l’eficiència energètica i l’adopció de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni.
- Transició a Energies Renovables: Invertir en la instal·lació i l’ús d’energies renovables per alimentar les operacions de l’empresa.
- Foment de l’Economia Circular: Desenvolupar sistemes per reciclar i reutilitzar materials, reduint el malbaratament i l’ús de recursos verges.
